Llei de Memòria Democràtica 2022 - Nova Manera d'Obtenir la Nacionalitat Espanyola
- Asesoría Amela
- Mar 7, 2024
- 6 min de lectura
Actualitzat: Apr 15, 2024
Què saber de la Nova Llei de Memòria Democràtica 2022?
Avui en Assessoria *Amela | Advocats comentarem la nova llei d'estrangeria i immigració recentment llançada <<BOE-A-2022-17470 Instrucción de 25 de octubre de 2022, de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública, sobre el derecho de opción a la nacionalidad española establecido en la disposición adicional octava de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática>>.
La Llei de Memòria Democràtica és una llei aprovada a Espanya en 2007 amb l'objectiu de promoure la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i del règim franquista. La llei estableix mesures per a preservar el patrimoni històric i cultural relacionat amb aquest període de la història d'Espanya, així com per a promoure la recerca i la reflexió sobre aquest tema.
Des de la seva aprovació, la Llei de Memòria Democràtica ha estat objecte de debat i controvèrsia al país. Alguns han elogiat el seu enfocament en la recuperació de la memòria històrica i en la promoció de la veritat i la justícia, mentre que uns altres han qüestionat la seva efectivitat i han criticat uns certs aspectes de la seva aplicació.
Un dels aspectes més controvertits de la llei és el seu enfocament en la reparació de les víctimes del franquisme.
En 2018, es va aprovar una modificació de la llei que va ampliar el seu àmbit d'aplicació per a incloure la reparació de les víctimes de la dictadura franquista. Això ha portat a la creació d'un fons per a la reparació de les víctimes i ha provocat una sèrie de controvèrsies i desafiaments legals. D'una banda, alguns han argumentat que aquesta mesura és necessària per a fer justícia a les víctimes del franquisme i per a assegurar que es reconegui plenament el mal causat pel règim. D'altra banda, uns altres han qüestionat l'efectivitat d'aquesta mesura i han argumentat que no és just exigir responsabilitat als qui no van tenir cap participació en els fets ocorreguts durant el franquisme.
Un altre aspecte controvertit de la llei és el seu enfocament en l'ensenyament de la història i la memòria a les escoles. En 2019, es va aprovar una nova llei de drets i deures dels ciutadans, també coneguda com la Llei de Memòria Històrica 2.0, que estableix mesures per a promoure la consciència històrica i la reflexió crítica sobre la història d'Espanya. La llei inclou disposicions sobre l'ensenyament de la història i la memòria a les escoles, la promoció de la recerca històrica i la protecció dels llocs de memòria. Alguns han argumentat que aquesta llei és necessària per a assegurar que s'ensenyi una versió objectiva i completa de la història d'Espanya, mentre que uns altres han qüestionat la forma en què s'apliquen aquestes mesures i han argumentat que poden limitar la llibertat d'expressió i restringir el debat acadèmic.
Quant a com això afecta als ciutadans llatinoamericans, és important tenir en compte que la Llei de Memòria Democràtica i les seves modificacions afecten principalment la història i la memòria d'Espanya i a com s'aborda aquest tema al país. No obstant això, és possible que alguns ciutadans llatinoamericans tinguin un interès personal o professional en el tema de la memòria històrica i la justícia a Espanya, i per tant puguin estar interessats en com s'apliquen aquestes lleis i com afecten el país.
A més, és important assenyalar que la Llei de Memòria Democràtica i les seves modificacions tenen un context més ampli en el context de la transició a la democràcia a Espanya i en el procés de revisió de la història i la memòria de la Guerra Civil i el franquisme.
Aquest procés ha estat objecte de debat i controvèrsia en molts països llatinoamericans, i és possible que alguns ciutadans llatinoamericans trobin interessant comparar i contrastar l'enfocament d'Espanya amb el d'altres països a la regió.
Entrada en vigor - Nova Llei de Memòria Democràtica 2022
L'entrada en vigor de la citada disposició addicional ha portat a aquest Centre Directiu (Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública), fent ús de les competències que té atribuïdes, a dictar, mitjançant la present Instrucció que comentarem, les següents directrius sobre l'exercici i abast d'aquest dret a rebre la nacionalitat espanyola, així com les normes de procediment necessàries per a agilitzar la tramitació de les sol·licituds en les Oficines del Registre Civil.
Els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als quals se'ls hagi reconegut la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord amb el que es preveu en la present llei o en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.
En tots els casos anteriors, serà necessari que els interessats formalitzin la declaració d'opció en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor de la disposició addicional octava de la Llei de Memòria Democràtica, sense perjudici de la possibilitat de prorrogar aquest termini, per un any més, mitjançant Acord del Consell de Ministres.
Últimes notícies de la Nova Llei de Memòria Democràtica 2022 - Obtenció de Nacionalitat Espanyola.
No obstant això, ha d'aclarir-se que aquestes persones van adquirir, en virtut de l'exercici del dret d'opció previst en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, la nacionalitat espanyola "d'origen" però adquirida de forma sobrevinguda, és a dir, una nacionalitat l'adquisició de la qual es produeix en un moment posterior al naixement, cosa que significa que s'ostenta la condició d'espanyol d'origen i, en conseqüència, produeix efectes des de la seva adquisició.
En el mateix sentit s'ha pronunciat la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional en la seva sentència, de data 19 de juliol de 2022, assenyalant en el seu fonament de dret segon que des del moment en què va optar per la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, el progenitor de la recurrent ostenta la nacionalitat espanyola "d'origen" però el títol de la seva adquisició no va ser originari, sinó sobrevingut.
En vista de l'anterior i tenint en compte els antecedents històrics de la regulació continguda en la disposició addicional octava de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica i l'esperit i finalitat que la inspiren, a més dels termes en els quals està redactada, a conseqüència de la seva tramitació parlamentària, aquest Centre Directiu considera que la mateixa interpretació ha d'aplicar-se als qui adquireixen la nacionalitat espanyola, en virtut del que es disposa en aquesta llei, és a dir, ha de considerar-se que adquireixen la nacionalitat espanyola d'origen, però adquirida de forma sobrevinguda, produint efectes des de la seva adquisició.
Per a exercir l'opció regulada en l'article 20.1.b) del Codi Civil i la regulada en els supòsits relacionats en la disposició addicional octava analitzada, els interessats majors d'edat han de complir les condicions exigides en els articles 20 i 23 del Codi Civil, excepte la renúncia a la nacionalitat anterior.
Encara que aquest apartat sembla dirigir-se únicament als fills, filles, nets i netes d'exiliats nascuts després que els seus pares i/o avis perdessin la nacionalitat espanyola, és possible trobar una interpretació més d'acord amb la veritable voluntat del legislador i l'esperit de la llei, interpretació a la qual es pot arribar a través de l'anàlisi conjunta i integrada de l'anterior Llei 52/2007 i la present.
Si la present llei, en la seva disposició addicional 8a, pretenia ampliar els supòsits d'opció enfront dels contemplats en la Llei 52/2007, sembla lògic entendre que el legislador no ha volgut excloure de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei als qui es trobaven en la situació descrita en el punt primer de la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, sinó que ha refós en un solo apartat els dos supòsits de l'anterior disposició addicional 7a de la Llei 52/2007.
Així, la pèrdua de la nacionalitat espanyola per matrimoni amb un estranger s'establia en l'article 22 del Codi Civil en la seva redacció original, "la dona casada segueix la condició i nacionalitat del seu marit" i en l'article 23.3 del Codi Civil en la redacció de la Llei de 15 de juliol de 1954, establint que "la dona espanyola que contregui matrimoni amb un estranger perdrà la nacionalitat si adquireix la del marit", quedant així clara la regla general de transmissió de la nacionalitat espanyola només per via paterna.
També s'estableix que "els fills i filles majors d'edat als quals se'ls hagi reconegut la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord amb el que es preveu en aquesta llei o en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre" podran adquirir també la nacionalitat espanyola.
Aquest apartat 1.b) de la disposició addicional octava de la Llei 20/2022, elimina la limitació establerta en la normativa anterior, permetent l'exercici del dret d'opció a la nacionalitat espanyola als fills i filles majors d'edat d'aquells als quals se'ls va reconèixer el dret d'opció a la nacionalitat espanyola en virtut del dret d'opció d'acord amb el que es disposa en aquesta llei o en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.
Si ets de la ciutat de Terrassa, Rubí, Sabadell, Barcelona o voltants contacta amb nosaltres ara mateix per a assessorar-te de la millor manera en el teu tràmit d'estrangeria. En Assessoria Amela portem +25 anys al servei dels nostres clients de la ciutat de Terrassa, Sabadell, Rubí, Barcelona i voltants en aquells moments legals en els quals necessites d'un assessor d'estrangeria i/o advocat. CONTACTA ARA!
Comments